divendres, 25 de novembre del 2011

Risotto de carbassa i haggis

No l'hi hauria de dir "risotto", principalment per que l'he fet amb arròs bomba, amb sidra anglesa en comptes de vi blanc, no he fet servir parmesà, he utilitzat manxego (he desenvolupat una lleugera aversió al parmesà) i sobre tot per que li he posat haggis per sobre. Això sí, el mètode de cocció ha sigut com el d'un risotto.

No em mireu d'aquesta manera. Lliga molt bé, sembla mentida lo versàtils que són els haggis! De fet, mentres ens ho estàvem menjant vam arribar a la conclusió de que els haggis són com el pernil o la cansalada que van amb tot.

Potser al plat no sembla gran cosa, però va quedar molt gustós i la carbassa va molt bé amb els haggis que són lleugerament especiats i piquen una mica.



Així és com ho vaig fer (per 2)

120g arròs bomba
1/2 carbassa (jo tenia una d'aquelles petites, verda i groga amb forma d'aglà)
1/2 porro picadet
1/2 ceba picadeta
1 dent d'all picat
1 1/2l caldo de pollastre
1 raig de sidra
Formatge manxego ratllat
Oli d'oliva
1 culleradeta de mantega
Sal i pebre
2 rodelles de haggis

Escalfar el caldo fins que trenqui el bull i baixar el foc. Posar l'oli en una cassola a part, afegir la ceba, porro i l'all i coure a foc lent fins que s'estovi, però que no agafi color, ara ja hi podem posar la carbassa, coure tot junt uns 15 minuts. Afegir l'arròs pujant un xic el foc. Remenem bé per que els grans d'arròs quedin ben impregnats.

De mentres escalfarem els haggis en una paella.

Hi posarem un raig de sidra i remenem fins que s'evapori. Afegim un cullerot de caldo i remenem i esperem a que l'arròs hagi absorbit el líquid i anem fent. Amb aquest tipus d'arròs a mi m'ha trigat 25 minuts en coure.

Apagar el foc, salpebrem i hi barregem la mantega i el formatge. Emplatar i servir amb els haggis per sobre.

Salut!

dilluns, 14 de novembre del 2011

Fougasse

Estic passant per un bajon culinari, clar que cuino, cuino cada dia però coses senzilletes i quan faig alguna cosa diferent no acabo de quedar contenta amb el resultat així que no ho publico. Suposo que és normal, no? Ja tornaré a retrobar el meu "mojo".

Sort que La recepta del 15 sempre em pica el cuquet per fer algo diferent. Aquest mes ens proposaven fer pa.

Després d'un quants intents fallits, m'he decidit per la fougasse. Tradicionalment la fougasse es feia per comprovar la temperatura del forn de llenya. El temps que trigava en coure donava una idea de la temperatura del forn i de quan es podia començar a coure la resta del pa.

No és complicat de fer, això si, necessita temps i traça per donar-li forma. Jo temps n'he tingut, traça no gaire.

Vaig fer primer la de ceba i la forma és una mica rara, la de tomates ja té una forma més aconseguida

Així és com ho vaig fer per 2 fougasse petites (recepta Richard Bertinet):

250g farina de força
175ml aigua
2,5g llevat sec
5g sal

Jo vaig posar ceba caramel.litzada i tomates cherries per sobre, a la propera no hi posaré res, no s'acaba d'adherir bé a la massa i es crema.


  • Encendre el for al màxim
  • Barrejar el llevat amb la farina, afegir la sal i gairebé tota l'aigua. Quan comenci a formar una bola afegir la resta de l'aigua per acabar d'integrar la farina que hagi quedat al bol.
  • Passem la massa a la superfície de treball, serà molt molla i enganxifosa però resistiu la temptació de posar més farina. Amassarem estirant i plegant la massa sobre si mateixa.
  • Continuar treballant la massa fins que comenci a deixar neta la superfície de treball i ja no s'enganxi. Bertinet recomana uns 20 minuts, però jo vaig estar mitja hora "dale que te pego" per que es continuava enganxant, però s'ha de tenir fe en la recepta, no?
  • Ara si que podem enfarinar la superfície lleugerament i formar una bola llisa.
  • Posar la massa en un bol un xic enfarinat i cobrir amb un drap. Deixar reposar fins que hagi doblat el volum. Jo aquest cop he necessitat ben bé un parell d'hores.
  • Quan s'hagi doblat, posar-la en una superfície enfarinada tenint molta cura de no desinflar la massa.  Empolvoreu generosament amb farina per sobre i tapar amb un drap deixant reposar 5 minuts més.
  • Amb una espàtula de plàstic (els 4 euros més ben gastats) dividim la massa en dos i en diagonal, més o menys ens quedaran dos triangles.
  • Farem un tall de dalt a baix de cada triangle i dos talls més petits a cada banda. Amb cura obrim els talls. En aquest punt hi posaríem els toppings si en volem. Ja ho podem passar a una bandeja de for i coure uns 12 minuts o fins que estigui ben torradet.

Els de la Bordeta tenen penjat un vídeo de Richard Bertinet on podeu veure la tècnica d'amassat. Us passo el seu link per si no l'heu vist, que segur que sí!

diumenge, 23 d’octubre del 2011

14 d'octubre - Pastís de xocolata

La setmana passada vam anar a passar un dies a casa per celebrar el meu cumpleanys amb la família i també per que segurament seria l'ultima oportunitat que tindria de tornar a veure la meva germana amb panxa abans de que tingués la nena.

Ens hi vam estar molt poquets dies, amb l'agenda ben apretada per poder veure a tothom. Amb la meva germana vam poder estar ben poqueta estona per que encara que sortia de contes sobre el 7 de novembre ja començava a tenir contraccions, aquelles de Braxton-hicks que en diuen, però al menys passaríem tots plegats el vespre del meu cumple a casa dels meus pares!

El meu pare i ma germana han d'anar molt al tanto amb el sucre, no s'han de medicar però han de tenir cura amb el que mengen, així que vaig decidir fer aquest pastís de xocolata negra, recepta Jaimie Oliver però fet amb fructosa.

A les nou del vespre ens truca el meu cunyat per dir-nos que la meva germana ha trencat aigües i que ens mantindrà informats! La veritat és que em vaig disgustar una mica, segurament seria un part de vint hores i no veuria ni a ma germana ni a la nena (això és el que jo em pensava que passaria), perquè agafàvem l'avió de tornada l'endemà al migdia, però encara tenia l'esperança de que li diguessin, que encara tenia per rato i que se n'anés a sopar (els meus pares viuen a 5 minuts de l'hospital).

Al cap d'una estona ens torna a trucar, que la cosa va endavant i que se l'emporten a quiròfan. Doncs res, vam començar a sopar, què havíem de fer tu.

A les 23:45 l'Emma ja estava aquí, el part més ràpid de la història i el mateix dia que la seva tia Irma! A mi m'agrada pensar que va sortir disparada per que volia veure'm abans de que marxés.

Es molt petita, super guapa i em fa molta il.lusió que hagi nascut el mateix dia que jo.



Us passo la recepta del pastís. Les quantitats de la massa no les entenc gaire bé, a mi em va sortir moltíssima, crec que vaig congelar més de la meitat.

Per la base:

325 gr mantega
110 gr fructosa o 225 sucre
1 pessic de sal
565 farina
3 ous
65 gr cacau en pols
ratlladura de taronja (opcional)

Pel farcit:


200 ml de llet
1/2 terrina creme friache
30 gr fructosa o 65gr sucre 
350 gr xocolata negra 70% 
2 ous


Primer de tot greixar un motlle de 28 cm de diàmetre amb un xic de mantega.


Per fer la base, barregem la mantega, fructosa i sal fins que quedi cremós, afegirem la pell de taronja (si en fem servir), ous, cacau i barregem.


Quan la barreja té una textura com d'engrunes l'amassarem fins a formar una bola. No la treballeu massa o us quedarà elàstica, penseu que el resultat final és com de galeta. Enfarinem la bola lleugerament, l'emboliquem amb film i la deixem a la nevera 1/2 hora. Jo com que tenia pressa em vaig saltar aquest pas. La vaig estendre, vaig forrar el motllo i la vaig deixar reposar al congelador 1/2 hora.

Escalfar el forn a 180 C i coure la base uns 15 minuts. Treure del forn i baixar la temperatura q 170 C.

Mentrestant farem el farcit. Posem la llet, creme fraiche i fructosa en una cassola i poc a poc ho portem a ebullició remenant amb cura.

Ho treiem del foc i afegim la xocolata a trossos per que es desfasi, remenem fins que estigui tot ben integrat. Afegim els ous i ho tornem a barrejar. Ja tenim el farcit fet, ho avoquem a la base i ho enfornem durant 15 minuts.

Està cuit quan el centre del farcit sembla que li falti uns minuts per quallar. Penseu que seguirà quallant amb el calor residual.

divendres, 30 de setembre del 2011

Entrepà de tall rebossat


Hook és la pel·lícula que ens proposaven les noies de Film & Food i també ens proposaven recrear un plat que ens portés records d'infànicia, algun plat que ens fes saltar d'alegria quan érem petits.

No ha sigut fàcil tria-ne només un, de fet aquí estic, escrivint l'entrada ràpid i corrents perquè se'm tira el temps a sobre.

El fricandó, l'arròs a la cassola, el xurrismurris (un suquet de peix suau que feia el meu pare, crec que el nom és inventat), els espaguetis... Aquests eren alguns dels meus plats favorits. Si aquell dia menjàvem qualsevol d'aquests plats, era un gran dia per mi!

He triat l'entrepà de carn arrebossada perquè per mi fa gust de dia de festa, viatges, jocs i aventures. Era el que la meva mare em solia preparar quan anàvem d'excursió amb l'escola. Ah, i per beure un frucco de préssec!

He disfrutat molt menjant-lo, però no ha sigut el mateix. Els entrepans de quan era petita eren més bons, no sé si és el fet de menjar-los a l'aire lliure, per que no tenia suc de préssec o que si porten unes quantes hores suant a la motxilla i en paper de plata agafen un gustet especial.

No sempre estaven fets amb pa de llonguet, però pensant amb el repte em van tornar a la memòria. Que se n'ha fet del llonguet? En trobeu normalment a les fleques?

Res, que he hagut de fer l'entrepà amb llonguets i he de dir que he quedat contentíssima amb el resultat, crec que el millor pa que he fet mai. No us escric la recepta per que he seguit al peu de la lletra les instruccions de Ma Petite Boulangerie, ho explica super bé, amb vídeos i tot i segurament ja coneixeu el seu bloc.




Entrepà de tall rebossat

1 pit de gall d'indi
1 ou batut
Pa ratllat
Sal
Llonguets

Ja sabeu, no? Un xic de sal al gall d'indi, ho passem primer per l'ou i després pel pa ratllat i ho fregim. No té més. Per cert, així és com li deiem, no pas carn arrebossada, sinó tall rebossat.


Portava biquini, però amb la xixa no és veu :).

diumenge, 25 de setembre del 2011

Galetes salades de civada

He de confessar que he fet aquesta recepta pensant amb formatge Stilton i vaig fer aquesta altre recepta pensant també amb l' Stilton. Ja ho sé, penso molt sovint amb formatge blau i pudent.

Stilton és un formatge blau anglès i potser és el meu favorit en el món mundial.

Aquestes galetes de civada (oatcakes), són molt típiques d'Escòcia. Mentres que a Anglaterra la civada se la donaven als cavalls a Escòcia era un dels poc cereals que podien fer créixer, de fet era una de les principals fonts de carbohidrats.

Es poden comprar al súper i no estan malament, res d'especial però, només un vehicle cruixent per menjar formatge, paté o el que et vulguis menjar amb elles. Les galetes de civada fetes a casa són més consistents, pots mastegar els grans de civada (no com un conglomerat homogeni), i evidentment fan més bon gust i fan més goig.

Són sorprenentment fàcils de fer. No cal amassar ni deixar pujar. Només s'han de barrejar tots els ingredients fins formar una massa.

Stilton, I love youuuuuu


Recepta adaptada de Delicious Magazine (28 oatcakes)

60g farina normal
1 culleradeta de bicarbonat
125 gr de civada
50g mantega freda a daus
2 cullerades de llet

Preescalfem el forn a 180C.

Tamisem la farina, bicarbonat i un pessic de sal en un bol. Hi incorporem amb els dits la mantega.

Gradualment barrejar-hi la llet i 60 ml d'aigua freda. Formar una bola de massa.

Partir la barreja en dos. Amb les mans enfarinades, formar cada una de les seccions en un cilindre d'uns 7cm de llarg i uns 5cm de diàmetre.

Sobre una superfície enfarinada, tallar discs d'uns 0.5cm de gruix. Els aixafem amb la ma per acabar de donar forma si cal.

Coure uns 25-30 fins que agafin color. Deixar refredar en una reixa. Ben tapades en un tàper aguanten fina a 3 dies.

dijous, 22 de setembre del 2011

Salmó amb glassejat de magrana

La melassa de magrana és un xarop espès i afruitat molt usat a la cuina de l'Orient Mitjà, especialment a la libanesa i iraniana on s'afegeix als plats per afegir profunditat de sabor o com a condiment.
 
Ja fa temps que en buscava però no en trobava enlloc, l'altre dia va i em trobo amb aquest post a la meva llista de lectura.

A-ha! Una recepta de melassa de magrana casolana! És molt fàcil de fer, només heu d'aconseguir 100% suc de magrana (si teniu liquadora vosaltres mateixos, però jo no en tinc),  suc de llimona i sucre. El millor de tot és que es guarda 6 mesos a la nevera.





Aquesta és la meva primera recepta amb la molassa. Un ràpid, sa i boníssim salmó glassejat.




Molassa de magrana

1 litre de 100% suc de magrana
Suc de 1/2 llimona
1/2 tassa de sucre

Posem tots els ingredients en una cassola (com més gran sigui la superfície de la cassola, abans és reduirà) i deixar bullir a foc lent. A mi em va trigar 1 hora a reduir, ha de ser prou espès com per que cobreixi la part de darrera d'una cullera, però dependrà de la mida de la vostra cassola. Ha de tenir una consistència com de xarop. Recordeu que quan es refredi serà més espès.

Salmó glassejat

2 filets de salmó
3 cullerades de molassa de magrana
Oli d'oliva
Suc de 1/2 llimona
Sal i pebre

Posar tots els ingredients de la marinada en un bol i barrejar-los bé.

Impregnar bé el salmó i deixar marinant uns 15 minuts.

Coure al forn a  200°C durant 5 minuts. Encendrem el grill i pujarem la temperatura a 250°C i ho deixarem uns altres 5 minuts.

Jo ho vaig servir amb uns pèsols i coliflor rostida

Bon profit!

dimarts, 20 de setembre del 2011

Experimentant amb el plat nacional

Vaig fer un soparet boníssim i unes fotos molt dolentes.

Estimats/des companys/es blocaires. Com us ho fer per fer fotos tan estupendes quan ja s'ha fet fosc, el sopar està llest, no voleu que es refredi i teniu gana?

Us ensenyo les fotos de totes maneres. Endivineu el que vam menjar?



Haggis burritos!!!!

Per si hi ha algú que no ho sap els haggis és el menjar típic escocès per exel.lència. No és apte per tots els públics, està fet de cor, fetge, pulmons de xai amb ceba, civada i espècies. Jo no he sigut mai de menjar vísceres, però els haggis, al estar tot trinxadet, m'agraden. Em recorda a una barreja entre morcilla i botifarra de perol.

A casa en mengem força sovint. És barat, és d'aquí i és ràpid de preparar. La manera típica de menjar-ho és acompanyat de puré de patates i colinap. Però ja feia temps que tenia ganes de fer algo diferent amb haggis.

I això és el que vaig fer:

Vaig tallar el colinap mida patates fregides (de les grosses)




Vaig mirar que tots els trossos quedessin ben impregnats d'oli d'oliva, els vaig salpebrar i posar en una placa de forn. Va coure al forn 1 hora a 200C donant-li la volta un cop a mitja cocció.

Mentrestant vaig fer un guacamole ràpid.

2 alvocats madurs
6 tomates cherry
1 ceba tendra
1/2 culleradeta de comí en pols
1/2 culleradeta de coriandre en pols
1 pessic de xili en pols
1 pessic de sal
1 cullerada de suc de llima

Ja sabeu, no? Aixafem els alvocats, tallem les tomates, la ceba tendra i ho barregem tot amb les especies, sal i suc de llima. Facilíssim.

Després vaig fer les tortillas. Aquestes quantitats són per 4 persones. Només vaig fer servir la meitat de la massa, l'altre meitat està al congelador.

Recepta adaptada d' orangette. He provat moltes receptes per fer tortillas i aquesta és LA RECEPTA.

 4 tasses de farina normal
 1 ¼ culleradeta de sal
6 cullerades d'oli de girasol (aquí l'oli d'oliva és molt car, però vosaltres mateixos)
1 ¼ tassa d'aigua bullint

En un bol gran, barregem la farina i la sal. Afegim l'oli i ho barregem fins que sembli engrunes de pa. Afegim l'aigua bullint. Primer barregem amb una cullera de fusta, quan s'hagi refredat un xic amasseu amb les mans sobre una superfície enfarinada duran 2-5 minuts.

Formem una bola amb la massa i ho deixarem reposar en un bol tapat uns 30 minuts.

Posarem a escalfar una paella. Tallem la massa en 6 parts i cada part en 2 mes. Amb el corró anirem estenen les porcions de massa en cercles tan primets com puguem.




Potser que us passi com a mi. Soc incapaç de donar forma rodona a la meva massa. No passa res, serà bo igual!

Quan la paella sigui ben calenta, però que no fumegi, courem la tortilla fins que es comenci a inflar, uns 20-30 segons, li donem la volta i ho eixem uns altre 20-30 segons i així fins que les tinguem totes cuites.

Ratllem formatge (jo tenia un tros d'Edam a la nevera) i preparem els haggis. Ja venen cuits o sigui que l'únic que s'ha de fer es escalfar-los en una paella un parell de minuts.

I Ta-da!




Haggis burritos! Servir amb el colinap al cantó. Creieu-me, estava realment bo!


dimecres, 14 de setembre del 2011

Llom en escabetx

Una altre platillo per la recepta del 15 .


Aquest mes en proposaven fer un escabetx. Mai, mai de la vida havia fet un escabetx, no és que no m'agradéssin, sinó que pensava que era molt complicat. Res més lluny de la realitat, en un moment ho tens tot preparat i només triga 30 minuts en coure's. Això si, l'has de deixar com a mínim un dia a la nevera. Suposo que no passa res si t'ho menges el mateix dia, però a mesura que passen els dies és més bo.


Gairebé tot és "escabetxable". Jo en aquest cas he triat llom de porc.








Per a dos persones necessitarem:



  • 500 gr. de llom de porc
  • 1 ceba
  • 2 estafanories
  • 3 grans d'all
  • 1 fulla de llorer
  • 2 dl. de vinagre de poma
  • 2 dl. de vi blanc
  • 2 dl. caldo de pollastre
  • 3 dl. oli d'oliva
  • Farina
  • Sal
  • 6 grans de pebre negre

  • Salpebrem i enfarinem la carn expolsant l'excés de farina.
  • Posem l'oli en una cassola i a foc mig daurem el llom i reservem.
  • Baixem el foc i fem suar la ceba en juliana, les estafanories a rodanxes, all laminat, fulla de llorer i els grans de pebre.
  • Quan les verdures siguin tendres i afegim la carn, el vinagre, vi blanc i el caldo.
  • Tapem la cassola i ho deixem coure a foc lent durant 30 minuts donant la volta un cop al llom.
  • Deixar reposar a la nevera mínim 24 hores.

Tallar el llom a rodanxes i servir fred o calent. El meu semblava que estava un xic sec, però el vaig escalfar una estona en el forn molt baix amb una mica de suc per sobre i va quedar perfecte.

dimecres, 31 d’agost del 2011

dimecres, 24 d’agost del 2011

Estofat de Guinness

Nota mental: Si vull escriure sobre algo que he cuinat, no puc esperar un mes a fer l'entrada.

La qüestió és que fa 10 anys vaig passar uns mesos a Dublín (com passa el temps!). Estant allà no vaig menjar cap estofat de Guinness, però sempre l'havia volgut provar.

Ja sé, és agost (juliol quan vaig fer l'estofat) i probablement, allà on esteu fa sol, molta calor i l'última cosa  que voleu menjar a l'estiu és un estofat. Però ei, això és Escòcia, aquesta regla no s'aplica aquí.

M'encanta fer estofats, bé, de fet m'encanta cuinar qualsevol cosa que trigui en fer-se. Em dona una sensació d'assoliment i satisfacció. Perquè siguem honestos, pots invertir temps, diners i esforç en projectes, però no sempre obtens el resultat esperat.

Però una cosa és segura. Agafa unes quantes verdures, un bon brou, vi, cervesa o qualsevol altre líquid amb el que et vingui de gust cuinar, un tall de carn barata i fes-ho coure fins que es desfaci. Garantit que la casa se t'omple d'un aroma meravellós, que els trossos de carn són tendres com mantega i que aquell líquid s'ha convertit en el més increïble dels licors. 100 % garantit!




Recepta adaptada BBC GoodFood

  • 1 ceba gran picada
  • 1 parell de branquillons de farigola 
  • 1 dent d'all aixafat
  • oli d'oliva
  • 500g de carn per estofat a trossos
  • 3 cullerades de farina ben salpebrada
  • 250ml Guinness 
  • 1 grapat de xampinyons a quarts
  • 125 ml de caldo ( jo he fet servir de pollastre)
  • julivert picat (jo no en tenia)

  1. Sofregir la ceba, farigola i all fins que la ceba sigui transparent. Enfarinar la carn i daurar en una paella apart. 
  2. Quan la carn hagi agafat color per tots cantons, afegir-la a la cassola amb la ceba, abocar la Guinness i el caldo.
  3. Tapar i deixar coure a foc molt baix o passar-ho al forn a 150C durant 2-3 hores, fins que pugueu tallar la carn amb una forquilla. A mitja cocció afegir els xampinyons. Corregir de sal i pebre i posar el julivert a últim moment.
Bon profit!

    divendres, 19 d’agost del 2011

    Mantega de pera?

    Què fas amb 3 kg de peres?

    Evidentment en Paul volia fer un pastís, va fer una mena de tarta tatin coberta. És un ferm defensor de les "pies" amb massa tan a la base com a la part de a dalt.

    Jo volia fer algun tipus de conserva, alguna cosa que es pogués menjar tant dolç com en salat, però prou fàcil de fer per mi ja que soc nova en el món de les conserves.


    Les que van quedar després de la tatin


    Així que buscant al google vaig trobar aquesta recepta. Traduït literalment és mantega de peres. No us espanteu, no porta mantega! Li diuen així per la textura untuosa que agafa. No és exactament una melmelada ni una salsa, més aviat és algo semblant a la compota. Ho pots menjar tan en torrades o com acompanyament d'alguna carn rostida o formatge.

    Les peres eren bastant petites i més aviat verdes, però s'estaven començan a caure del arbre així que vam decidir collir-les totes abans de que arribessin les vespes. Per cert, no tenim ni idea quin tipus de peres són.




    Aquesta és la recepta:

    • 1.5kg de peres pelades, tret el cor i a trossets
    • 2 tasses d'aigua(sempre en podeu afegir-hi més si veieu que es queda sec)
    • Suc i ratlladura de 1/2 llimona
    • 1/2 culleradeta de nou moscada
    • 1 tassa de sucre
    1. Posem les peres tallades amb el suc de llimona i l'aigua en una cassola i ho tapem. Ho deixem coent a foc lent remenant de tant en quan per que no s'enganxi.
    2. Quan les peres siguin toves les triturem.
    3. Tornem el puré a la cassola i hi afegim la ratlladura de llimona, sucre i nou moscada. Remenar-ho bé i a foc lent deixar que vaig espessint. Uns 40 minuts aproximadament. Quan la barreja es pugui apilar en una cullereta, ho posarem en pots de vidre esterilitzats i tapar-ho immediatament. Poseu els pots en aigua calenta uns 10 minuts per que faci el buit.
    Com sempre podeu jugar amb els sabors i les espècies!




    dimarts, 16 d’agost del 2011

    Estem fent cervesa!

    Doncs sí, ara mateix tenim un barril de 23 litres fent xup xup al garatge. És molt emocionant.

    Vam començar fa sis dies i estem fent "Indian Pale Ale".




    Per aquells que no estigueu familiaritzats amb el terme IPA, bàsicament és un tipus de cervesa anglesa menys torrada que es preparava especialment per a l'exportació a l'Índia i a altres indrets de l'Imperi Britànic i avui en dia continua mantinguen el nom.

    Vam esterilitzar aquesta galleda enorme i la resta d'estris, el millor lloc que vam trobar va ser la banyera.





    Després vam barrejar el llúpol (el líquid espès) amb l'extracte d'ordi sec.




    Ho vam abocar a la galleda i hi vam afegir 3 litres d'aigua bullent i vam omplir la resta de la galleda (23 litres) amb aigua freda. Ho vam remenar tot bé, tapar i deixar reposar durant 6 dies.




    Va estar fermentant al menjador. Sí sí, on mirem la tele, o sigui que de mentres estàvem al sofà la galleda anava fent bombolletes i peterrons sorollets.

    Ahir va fer sis dies així que amb l'ajuda d'un sifó i una molt sofisticada logística vam transferir el líquid de la galleda al barril afegint-li més extracte de malta.





    Ara hem d'esperar 16 dies més i amb una mica de sort la cervesa s'haurà assentat i serà boníssima.

    23 litres = Moltíssima cervesa!!

    dimecres, 10 d’agost del 2011

    Pa d'all a capes

    Llegeixo molts blocs de cuina, escolto un munt de podcasts, també estic a Pinterest i sembla que últimament tot va de "pull a part bread" així que m'he decidit a provar-ho jo també.

    És un pa molt divertit de fer, no especialment ràpid, és com jugar al tetris amb massa de pa!

    Però creieu-me, val la pena. Jo he fet una versió amb all i herbes, però es pot fer amb formatge, olives, canyella, fruits secs, xocolata, fruites... I ja paro que m'està entrant salivera.


    Al estar format de capes la molla és increïblement tendre, lleugera i molt addictiva. De veritat, realment bo!

    La lavanda no pinta res, però és del jardí i fa molt bona olor.



    Recepta adaptada d' aquí

    450 gr de farina
    1 pessic de sal
    7 gr de llevat d'acció ràpida
    360ml de llet tèbia
    120 ml d'oli d'oliva
    1 culleradeta d'orenga seca
    1 culleradeta d'alfàbrega seca
    5 dents d'all ratllats





    En un bol barregem el llevat i un xic de llet uns 10 minuts. Quan faci bombolletes afegir la resta de llet.

    Poc a poc anar-hi tirant la farina fins format una bola i les parets del bol comencen a quedar netes. Deixar-ho reposar fins que dobli el volum.

    Quan hagi pujat ho dividirem en 12 boletes i les aplanarem amb el corró.

    En un recipient a part barregem l'all ratllat, l'oli, les herbes i sal. Ho escampem sobre els discs de massa, plegarem per la meitat i tencarem les vores amb una forquilla. Fer el mateix amb la resta i anar col.locant en el motlle prèviament engreixat. En aquest punt sembla que es desmonti tot, però continueu posant les capes com pugueu.

    Deixar reposar mitja hora més, ja veureu que quan torna a pujar ja no sembla tant "desastre". Coure a 190C uns 35-40 minuts.

    Quan s'hagi refredat un xic treure-ho del motlle.




    Pastís cruixent de préssec

     Una entradeta ràpida per deixar la meva proposta per al repte de la la recepta del 15. Aquest mes la cosa va de préssecs!

    Em vaig decidir a fer aquesta recepta, per que és fàcil, ràpida i tenia tots els ingredients a mà. És com un crumble però amb massa a dalt i abaix o sigui que queda doblement cruixent. De fet em recorda una mica al Streusel alemany.


     

    Farcit:

    3 préssecs a dauets
    2 cullerades de suc de llimona
    1/4 tassa de farina
    1 culleradeta de "maizena"
    1/2 tassa de sucre
    1 pessic de sal
    ½ culleradeta de canyella en pols
    1 pessic de nou moscada


    Massa:


    3 tasses de farina
    1 tassa de sucre ( jo només tenia moreno, d'aquí el color torradet, però la recepta original diu sucre blanc)
    1 culleradeta de llevat en pols
    1 pessic de sal
    1 pessic de canyella
    240 gr de mantega freda i a dauets
    1 ou lleugerament batut
    1/2 culleradeta d'extracte de vainilla
    Canyella i sucre per empolvorar al final de la cocció


    1. Escalfem el forn a 190 C i greixem un plat de forn, el meu feia 23 cm de diàmetre , però pot ser rectangular.

    2. Per fer el farcit posarem els préssecs tallats en un bol, hi avocarem el suc de llimona, farina, maizena, sucre, sal i les espècies. Ho barrejarem amb cura de no aixafar massa la fruita.

    3. Per la massa posem en un bol gran la farina, sucre, llevat, sal i canyella. Hi afegim la mantega a dauets i ho barregem (a mà o a màquina) fins que quedi ben integrat però encara trobeu algun trosset de mantega. Barreja la vainilla i ou i avocar-ho a la massa. Combinar-ho tot bé, ha de quedar amb textura sorrenca. La meitat d'aquesta massa ara irà a la base del plat de forn. Amb les mans irem cobrint, compactant i anivellant.




    4. Repartirem el farcit sobre la base i esmicolar la resta de la massa sobre la capa de préssec. Escampar-hi canyella i sucre.

    5. Enfornar i coure durant 45 minuts o fins que sigui dauradet fosc.



    El vam menjar tebi tal qual, però amb un bon gelat de vainilla ha de quedar un postre la mar de complet.



    dissabte, 6 d’agost del 2011

    Kedgeree

     Doncs aquí una altra recepta britànica que em va encandilar. De fet, el que em va enganxar va ser el haddock fumat. A-ha! Una altra parauleta que no sé traduir, el google diu "eglefino". Un nom molt estrany que no havia sentit mai, si no us fa res li continuaré dient haddock.

    A Catalunya normalment no solem fumar gaires peixos, clar que si que els trobem als súpers, però el haddock, al menys jo si que no me l'havia trobat mai. De fet és de la família dels bacallans i d'això si que en tenim, no sé si fumat, però en tenim de salat i de molt bo! I sabeu què? Jo crec que funcionaria, o sigui que si algú s'atreveix ja em direu què tal.

    Per cert, quan parlo de haddock fumat em refereixo a els lloms del peix fumats en fred, encara s'han de coure.
    Aquí els lloms de peix ja cuits juntament amb l'arròs

    Es creu que aquest plat, juntament amb altres receptes Anglo-Indies que es van posar de moda durant l'època Victoriana, va ser introduït a la Gran Bretanya pels colons britànics que el menjaven per a esmorzar a la Índia.

    Com us podeu imaginar peix i espècies no és algo que em vingui massa de gust per esmorzar, però per sopar m'encanta! Hi han moltes variacions del Kedgeree, també es pot fer amb salmó o tonyina, però aquest és el que vaig fer ahir al vespre.




    Ingredients (recepta adaptada de The Good Cook):
    • 40g mantega
    • 2 culleradetes garam masala 
    • 250g basmati
    • 1 fulla de llorer
    • ratlladura d'1 llimona
    • 2 xilis verds sense llavors i picats
    • 1 tros petit de gingebre ratllat
    • sal i pebre negre
    • 375ml caldo de pollastre o verdures
    • 400g haddock fumat
    • 2 ous durs ratllats
    • 2 cebes tendres a rodanxes primetes


      1. Pre-escalfem el forn a 180C
      2. Desfem la mantega en una cassola gran, afegim el Garam Masala i ho deixem coure un moment, fins que estigui ben integrat amb la mantega. Hi tirem l'arròs i barregem fins que els grans quedin ben coberts amb les especies.
      3. Afegim la fulla de llorer, ratlladura de llimona, els xilis, gingebre i un pessic de sal i pebre. Posar-hi el caldo i quan comenci a bullir lleugerament posarem el peix al damunt i amb compte el submergirem al caldo. Tapar la cassola i coure-ho al forn durant 15-20 minuts.
      4. Treure del forn i deixar tapat uns 5-7 minuts per deixar que l'arròs s'acabi de coure.
      5. Destapar i treure la pell del peix (si en té), afegir l'ou ratllat, la ceba tendra i amb dos forquilles barrejar-ho tot trencant el peix en trossets al mateix temps. Tapar-ho amb un drap i la tapa i deixar-ho reposar 5 minuts més per que acabi de marxar tot el vapor.
      6. Servir amb un xic de llimona si us agrada.

    dimarts, 26 de juliol del 2011

    Els teus esforços es veuran recompensats... Bé, no gaire.

    Estic com boja de contenta, hem recol.lectat la primera collita!!

    Ho sé ho sé, no és gran cosa, però és un començament. Ara sabem que podem fer créixer coses!


    Fa goig, eh? Mireu els pèsols, que monos tan juntets dintre la beina. La foto és borrosa, però us he dit ja lo emocionada que estava?



    Vam tenir prou per un dinar lleuger. Volia mantenir "net" el gust de les verdures així que vaig decidir fer una truita primeta, casi com una crep.



    Vaig tallar els carbassons i el pebrot a dauets. Vaig desgranar els pèsols procurant de no menjar-mel's tots directament de la beina, eren tant dolços!




    Un saltejat ràpid fins que va agafar color. Els pèsols els vaig posar a l'últim moment.



     Tres ous batuts, a la paella durant 2 minuts a foc mig i ho vaig acabar de coure sota el grill durant 3 minuts més.



    Et voilà. Tendre, fresc, lleuger i deliciós! Una petita gran satisfacció!

    dissabte, 23 de juliol del 2011

    Pa de soda

     He estat fent pa últimament. N'he fet de blancs, integrals, he fet la meva pròpia massa mare per fer pa de massa fermentada, he fet barres, panets, cargols i tot el que us pugueu imaginar.

    He invertit molt de temps, esforç, farina i sabó de rentar plats fent pa. I vosaltres direu "Bueno dona, si no hi ha res com pa casolà acabat de fer". No, no hi ha res millor fins que es queda fred.

    No sé si es perquè no porta conservants o perquè he de perfeccionar la meva tècnica, però al cap d'unes hores se'm queda com un totxo i a l'endemà no val ni per fer torrades! Doncs així què? Tant barrejar, amassar, deixar reposar per que creixi, per només unes hores de plaer? Vinga va! Ves a la fleca, tenen pans boníssims i llestos per menjar!

    Però després hi ha el pa de bicarbonat (soda bread), no cal amassar ni deixar-lo reposar. Només has de barrejar tots els ingredients i ja el tenim llest per enfornar!

    El pa de bicarbonat és deliciós, molt cruixent, rústic i fa molt de goig. Tampoc no durà gire però tens pa acabat de fer en menys d'una hora!








    Recepta:

    450g de farina
    1 culleradeta de sucre
    1 culleradeta de bicarbonat
    1 culleradeta de sal
    350ml de sèrum de llet (buttermilk) o iogurt


    Pre-escalfem el forn a 230°C.

     Posem els ingredients secs en un bol gran formant un volcà. Posar-hi el sèrum de llet. Amb els dits d'una ma barrejarem la farina i el líquid. No l'amassarem o la barreja serà compacte i pesada. La massa ha de ser tova i lleugerament enganxifosa. El primer cop que el vaig fer, en aquest punt pensava que no ho estava fent bé, no passa res si allò no té forma i està plè de grumolls, vosaltres seguiu.

    Quan tenim la massa formada la passarem a una superfície enfarinada i li donarem forma. Amb un ganivet enfarinat marquem una creu a lo llarg i ample de la massa.

    Posar en una safata i enfornar 15 minuts, tot seguit baixarem la temperatura a 200°C i coure 30 minuts més. Jo normalment el poso cap per avall els últims 5 minuts. Sabrem que està cuita quan li donem uns copets a la base i sona buit. Deixar refredar.


    dimecres, 20 de juliol del 2011

    Liz's apple pie



    Hem tingut la mare d'en Paul a casa uns dies. És tot un caràcter, abans d'anar a dormir es beu un got llarg de whisky amb aigua calenta i sucre, no menja res que porti all ni res que sigui "foreign", es posa un quilo de sal a cada àpat, crida a la tele (en Paul ha heretat aquesta costum) i li encanta anar de botigues, especialment les "charity shops" i les de tot a £1.

    La veritat és que em fa parar boja, molt boja i aquests dies ha estat ploguen molt. Aviam, que també hi han hagut moments que en ho hem passat bé, la senyora té els seus punts divertits, em va guanyar a golf a la wii i va fer aquests súper pastís de poma que estava boníssim!






    Vam tenir una petita crisis al Marks & Spencer. Que si llard, que si mantega amb sal, que si sense sal. No és fàcil anar al súper amb ella.



    Al final va fer la massa amb margarina!!!!!! Amb sal of course. He d'admetre que li va quedar una massa molt fina i lleugera.



    Bé doncs, intentaré descriure la recepta el millor possible per que anava bastant a ull. Aquí va.

    350 gr de farina
    175 gr de margarina
    2 pomes àcides
    2 grapats grans de sucre
    1 raig d'aigua
    1 pessic de sal

    Pre-escalfar el forn a 200C.
    Tallar les pomes a trossets i coure-les amb un raig d'aigua i el sucre fins que siguin toves però no desfetes. Mentrestant en un bol posem la farina i hi anirem barrejant la margarina amb els dits fins que quedi amb una textura semblant a engrunes de pa.

    Hi posarem aigua poc a poc al mateix temps que amassem. No sé quina quantitat d'aigua, fins que formi una massa vaja. Ni aigua gelada ni deixar reposar a la nevera ni res! (els pastissers sempre diuen que la pasta brisa ha de reposar a la nevera i fer-ho amb aigua molt freda).

    Agafar una meitat de massa i en una superfície enfarinada estirar- la amb el corró tant fina com pugueu i transferir-la a una safata de fer pastissos. La meva fa 18 cm de diàmetre. Afegir-hi la poma.

    Per fer la part de dalt fem el mateix, que quedi ben primeta. Retallar la pasta sobrant de les vores i premsar tot el voltant amb els dits. Farem uns talls al mig del pastís per que surti el vapor que desprenguin les pomes. Decorar al gust.

    La vam tenir 10 minuts al forn, la vam treure i li vam posar un xic de sucre per sobre. 3 minuts més al forn i ja va estar. Jo estava convençuda que menjaríem pasta crua, però no!

    Escoltant "Sweet Caroline" al seu mp3

    Ara me'n vaig a gaudir de la quietud que hi ha a casa.








    diumenge, 17 de juliol del 2011

    Elferflower Champagne part II

    Doncs divendres al vespre per fi vam tastar el xampany de saüc! Quinze dies l'hem tingut reposant, fermentant i deixant-lo fer el que havia de fer. No hi han hagut explosions de moment (tenim 2 ampolles més).

    Aquí el teniu.





    Ha fet bombolles! És com màgia, sembla mentida que d'aigua de l'aixeta, sucre, quatre rodanxes de llimona i unes quantes floretes del bosc al cap d'unes setmanes aconsegueixis això.

    És bo! És molt dolç, però amb una rodanxa de llima queda estupendament. Encara no ho hem explotat gaire però crec que pot donar molt de joc. No sé, se'm passa pel cap un 'Gin Elderflower' o posar trossets de fruita i fer una especie de sangria per exemple.

    Segons diuen com més temps passa més sec i més graduació té, o sigui que obrirem l'altra ampolla d'aquí un parell de mesos. No sé quina graduació deu tenir ara mateix, però alcohol en té, això segur!

    La qüestió és que ens ha agradat això de fer-nos les nostres pròpies begudes a casa i ens acabem de comprar un kit per fer cervesa!

    Stay tuned!


    divendres, 15 de juliol del 2011

    Sorbet o granissat? De poma especiada

    No sé ben bé quina és la diferència per tant no sé quin nom posar-li.

    M'he inspirat en aquesta recepta, que per cert és d'un blog fantàstic que si no coneixeu no podeu deixar de visitar. La recepta fa servir suc de poma, per tant granissat? Jo he cuit la poma fins aconseguir una compota, per tant sorbet? No ho sé pas.

    La qüestió és que és diferent, dolç, afruitat, especiat i... Fa gust de pastís de poma!!!!



    Canyella, claus i nou moscada són sabors que em recorden a l'hivern per això ho he trobat tan curiós. A més és MOLT fàcil de fer. Ens en va sobrar i per l'endemà vam fer "dirty granita" afegint-li un raig de Bourbon. Ups!

    Necessitem:

    3 pomes
    100 gr de sucre
    2 cullerades de suc de llimona
    1/2 tassa d'aigua
    1 culleradeta de canyella
    1 pessic de nou moscada
    1 pessic d' allspice (pebre de Jamaica, si no en teniu podeu fer un substitut barrejant a parts iguals canyella, nou moscada i claus d'olor)

    Tallem la poma a trossets i posem tots els ingredients en una cassola a foc lent. Ho deixem coure fins que la poma sigui tova i es comenci a desfer. Ho posem en un recipient que pugui anar al congelador, amb una forquilla acabem de triturar els trossets de poma i ho deixem refredar

    Ho fiquem al congelador, al cap d'una hora ho traiem i ho rasquem amb una forquilla trencant els cristalls, ho repetim un parell de cops més a intervals d'una hora. Ja ho podem servir!

    Si en sobra es deixa tapat al congelador i es treu una hora abans deixant-lo a la nevera.

    dijous, 14 de juliol del 2011

    Pastissets de xocolata light?

    Cada cop que menjo brownies me'n recordo dels fantàstics brownies que feia la meva germana (recepta Jamie). Tremendos, foscos i lleugerament "tirant a crus". Sabeu el que vull dir, no? Desfets del mig en el bon sentit de la paraula." Gooey" a vegades trobo que l'anglès té millor adjectius per descriure pastissos.

    Cada cop que menjo brownies me'n recordo d'aquella excursió amb la meva amiga Laura, tornant del Cap de Creus, parades a la variant, caravana del pont del 1 de maig, mortes de calor, amb l'aire condicionat a tota pastilla, enxufat directament a la cara i cruspint-nos uns brownies que la Laura tenia al congelador de casa seva i que havia portat per si de cas (sort que els tenia congelats). Que bé que ens van sentar, quasi llepem el paper de plata i tot!

    Aquests que he fet jo no són els mateixos, tampoc són tan bons, però ei! Estem en plena operació bikini i aquests no porten ni farina ni mantega! Que per ser "light" no estan gens malament vaja.

    La recpta original porta nous pecanes, jo l'hi he posat gerds

    Al no portar farina no pugen gaire, però el xut de xocolata no te'l treu ningú!

    Recepta per 12 pastissets de Delicious Magazine

    Oli per greixar la safata
    100 gr de xocolata negra
    3 ous mitjans separats rovells i clares
    70 gr sucre
    75 gr ametlles mòltes
    1culleradeta de cacau en pols
    gerds o nous

    Pre-escalfem el forn a 180C. Greixar i forrar amb paper d'enfornar una safata de forn quadrada d'un 18cm.

    Trenquem la xocolata en un bol i la desfem al bany maria. Mentrestant batem els rovells i el sucre fins que quedi pàl.lid i espumós.

    Als ous afegim les ametlles, la xocolata desfeta i el cacau. A part muntem les clares a punt de neu, un cop muntades afegim un parell de cullerades de clara a la barreja de xocolata per que quedi menys espès. Ja podem afegir la resta de les clares amb compte de no treure tot l'aire .

    Posar la barreja a la safata i enfornar un 18-20 minuts


    dimarts, 12 de juliol del 2011

    I Love Celeriac

    Potser no és de gaire bon veure, potser no és ric ni famós, però va ser amor a primer tast.

    El Celeriac, api-rave segons Google translator, és un altre d'aquells ingredients que està a la meva llista de nous descobriments.


    No és gaire agraciat, veritat? És de la família dels apis, però aquesta varietat té fulles més petites i forma arrel més gran que és el que esteu veient.

    Com el nom diu, té un gust entre api i nap molt curiós i versàtil. Es pot menjar cru o cuit. Nosaltres, quan el mengem cru, normalment fem una amanida amb l'api-rave, poma ratllats i un xic de maionesa, la poma li va molt bé. Si el fem cuit el tallem a trossos (com si fossin patates rosses) i el rostim al forn fins que quedi torradet i deliciós.

    No sé com, un dia se'm va acudir de posar-lo a la truita de patates, probablement per que no tenia prou patates. I així, sense proposar-m'ho vaig crear una altra meravella (deixem-nos de falses modèsties) de la "fusion cuisine"!


    No cal que us expliqui com es fa una truita (if anyone wants to know how to make a truita, just email me and I'll explain to you). Aquesta porta 3 patates mitjanes, mig api-rave i 5 ous.

    L'acompanyament és una simple amanida d'espinacs, maduixes i formatge de cabra amb una vinagreta de balsàmic.